Hola!
Sóc la Lucía i tinc 19 anys. Estic a 2n curs de Psicologia i he començat aquest any en paral·lel el grau d'Educació Social -- amb més calma però amb moltes ganes-.
La decisió de fer les dues carreres es remunta a fa uns quants anys...
Amb quinze anys vaig arribar a Bellvitge, a fer de monitora durant el juliol a un casal d'estiu. Els infants amb els que vaig estar vivien situacions difícils: precarietat econòmica, des-estructuració familiar, tot just acabaven d'arribar al país...
Aquell estiu vaig descobrir que allò em cridava d'una manera especial. Em vaig anar implicant en les activitats que es feien des del casal i durant aquests anys s'ha anat refermant aquesta impressió.
Avui dia sé que és a això al que vull dedicar la meva vida, a vetllar i a estar a prop dels qui més ho necessiten.
Dubtava molt entre fer Psicologia o Educació Social. I sense veure-ho del tot clar vaig començar Psicologia, ja contemplant el començar a segon aquesta carrera. M'he decidit a fer-ho i aquí estic. Amb moltes ganes d'aprendre.
Encara no sé on m'agradaria treballar en un futur.M'atrauen molt diferents àmbits: infància en risc, addiccions, presidis, dones maltractades... Espero poder-ho anar descobrint poc a poc al llarg d'aquests anys.
D'aquesta assignatura n'espero aprendre i obtenir recursos que puguin servir-me en un futur, en una època en la que l'expansió de la tecnologia és tan feroç. Que aquests recursos puguin ser eines que permetin fer millor el meu treball d'educadora.
Em considero una mica una mica a cavall entre natius i immigrants digitals, tot i que sóc més nativa que immigrant. He crescut juntament amb els avenços tecnològics i la tecnologia forma part de la meva vida. Sé utilitzar vàries de les noves tecnologies, però no m'atrauen gaire i em fa l'efecte que no en trec gaire profit. Potser després d'aquesta assignatura sóc encara més nativa i comprenc ( i aprofito) millor tot aquest món.
Fins aviat!
Sóc la Lucía i tinc 19 anys. Estic a 2n curs de Psicologia i he començat aquest any en paral·lel el grau d'Educació Social -- amb més calma però amb moltes ganes-.
La decisió de fer les dues carreres es remunta a fa uns quants anys...
Amb quinze anys vaig arribar a Bellvitge, a fer de monitora durant el juliol a un casal d'estiu. Els infants amb els que vaig estar vivien situacions difícils: precarietat econòmica, des-estructuració familiar, tot just acabaven d'arribar al país...
Aquell estiu vaig descobrir que allò em cridava d'una manera especial. Em vaig anar implicant en les activitats que es feien des del casal i durant aquests anys s'ha anat refermant aquesta impressió.
Avui dia sé que és a això al que vull dedicar la meva vida, a vetllar i a estar a prop dels qui més ho necessiten.
Dubtava molt entre fer Psicologia o Educació Social. I sense veure-ho del tot clar vaig començar Psicologia, ja contemplant el començar a segon aquesta carrera. M'he decidit a fer-ho i aquí estic. Amb moltes ganes d'aprendre.
Encara no sé on m'agradaria treballar en un futur.M'atrauen molt diferents àmbits: infància en risc, addiccions, presidis, dones maltractades... Espero poder-ho anar descobrint poc a poc al llarg d'aquests anys.
D'aquesta assignatura n'espero aprendre i obtenir recursos que puguin servir-me en un futur, en una època en la que l'expansió de la tecnologia és tan feroç. Que aquests recursos puguin ser eines que permetin fer millor el meu treball d'educadora.
Em considero una mica una mica a cavall entre natius i immigrants digitals, tot i que sóc més nativa que immigrant. He crescut juntament amb els avenços tecnològics i la tecnologia forma part de la meva vida. Sé utilitzar vàries de les noves tecnologies, però no m'atrauen gaire i em fa l'efecte que no en trec gaire profit. Potser després d'aquesta assignatura sóc encara més nativa i comprenc ( i aprofito) millor tot aquest món.
Fins aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario