Projecte final

Fa dues setmanes vam engegar el projecte final.  Ara sí va de debò!

Es tracta de posar en pràctica allò aprés i pensar,dialogar amb el grup i crear.  Amb el grup, estem preparant un projecte que consisteix en la creació d’una emissora de ràdio en un centre de menors.  Ens va costar concretar, perquè eren molts els àmbits que ens cridaven i teníem moltes idees a fer.

Vam triar primer l’àmbit de justícia juvenil  i vam decidir imaginar i desenvolupar el nostre projecte al Centre Educatiu l’Alzina, ja que una integrant del grup coneix una educadora que treballa allà. Els destinataris són joves de 14 a 18 anys, cosa que ens va portar a pensar quins interessos i inquietuds podrien tenir.  Això ens va permetre donar forma a les idees. Vam epnsar en fer una ràdio, per portar la veu d’aquests joves més enllà del centre. Però vam pensar que estaria bé treballar els continguts mitjançant tallers, així que vam començar a elaborar-ne, amb els seus objectius corresponents.

És una tasca apassionant, la de crear un projecte! L’has de pensar i repensar, li has de dedicar temps i esforç, i te l’acabes estimant.  

La eina utilitzada per treballar és la wiki, a la qual encara no estem del tot acostumades i ens costa d’utilitzar. Confiem en  que, ara que tindrem més temps, aconseguirem dominar-la i treure’n el màxim profit.

Avui tenim la Fira, en la que presentarem els nostres projectes! A veure com  va!

A reveure!

Videojocs i educació social (?)

A la última classe vam estar parlant sobre els videojocs. Va ser una descoberta, ja que no tenia gaire consciència de que n’hi hagués de tants tipus i de que fins i tot,  alguns s’utilitzessin amb finalitats terapèutiques.

 El joc és una eina fantàstica per a l’educació, i un videojoc ben plantejat també ho pot ser. Però no se fins a quin punt pot ser negatiu que acabi substituint altres activitats. Per exemple, a classe comentàvem els jocs d’esport, que de fet, fan que et moguis. Però, podem substituir l’esport de veritat, amb l’esforç que representa i tot lo positiu que ens dóna, per estar davant d’una pantalla amb un mando a la mà? Potser ens estem perdent la relació amb l’altre, o el sortir de casa...

Són criteris molt subjectius, possiblement influenciats per l’educació que he rebut, però crec que és molt necessari que els nens juguin a l’exterior, que s’embrutin, que manipulin, que creïn, que pintin... Que juguin a  futbol, amb ninots... amb el que sigui. Però junts, interaccionant i descobrint el món que tenen al voltant.  Els videojocs també poden fer-ho, però de forma diferent. No hi ha una interacció directa amb el món, i depèn del joc, tampoc amb altres persones.

Es qüestionable també, l’efecte de els pantalles sobre la vista. ¿No hi ha prous pantalles en la vida quotidiana que hem d’afegir-ne  més? La televisió, per una part, i ,cada cop més a l’escola, l’ús de l’ordinador.

Tanmateix, un bon ús dels videojocs, acompanyat pels pares – pot ser una excusa per jugar junts a casa- també pot ser una eina educativa útil.

¿ I en l’educació social? ¿ Hi poden jugar algun paper els videojocs? Són un recurs a contemplar, certament, si se’n fa un ús adequat. Tanmateix, es poden dur a terme dinàmiques que donin peu a la reflexió, com la que vam veure a classe on es treballaven els estereotips d’homes i dones. És un recurs, però, que em costa més a ubicar de cara a plantejar un projecte que no pas altres treballats anteriorment. Però de ben segur se’n pot trobar una finalitat per aquest camp específic.

De fet, aquest és possiblement un objectiu de l'assignatura: obrir noves vies, noves perspectives. Potser ajudar-me, en aquest cas, a descobrir que els videojocs també poden tenir un paper en l'educació social. I per possar-me dins el desig de saber-ne més, per tal de poder opinar, també, amb més fonament.