Ja fa una setmana vam acabar amb les exposicions de les webs 2.0. Els companys a classe ens van explicar com funciona delicious -que permet compartir enllaços-, google docs - per pujar-hi documents, compartir-los i treballar-hi conjuntament-, youtube- on es poden pujar vídeos i subscriure's a canals- i el podcast - una eina que permet escoltar arxius d’àudio i inscriure't també a canals-.
Amb el grup amb qui vam treballar el podcast vam gravar-ne un. Ara estem intentant pujar-lo a la wiki per a que estigui disponible per a tots els companys. Esperem que en breus el pugueu escoltar!
Després d'efectuar la pròpia recerca sobre el podcast i d'escoltar els companys a classe, explicant les diferents webs 2.0 em sorgeix el dubte de fins a quin punt són necessàries aquestes eines. ¿ Són realment necessàries i útils, o fem nosaltres que ens siguin necessàries? Si bé moltes d'elles poden ser útils per treballar en equip, com ara el googledocs o les wikis, crec que no hem de caure en la sobresaturació. És a dir, en utilitzar totes les eines que estan al nostre abast a la vegada i acabar per no fer-ne un bon ús. Mentre la tecnologia estigui al servei de la tasca que fem i no a la inversa, no crec que hi hagi cap problema. Potser aquest aparegui quan succeeixi el contrari. Que el que fe fem estigui supeditat a la tecnologia.
Crec que en conjunt es poden fer molt bé les coses, i el treball col·laboratiu em sembla fantàstic. Però potser ens acabem tornant bojos si utilitzem un googledocs per fer treballs amb la gent de la universitat, el delicious per compartir links, el flickr per penjar fotos de tant en tant i veure les que pengen les altres, si estem subscrits alhora a un canal de podcast.. Potser ens trobem lligats a l'ordinador més temps del que volem o inclús deixant de fer altres coses.
Suposo que s'ha d'aplicar el sentit comú i veure clar que és el que vols extreure de cada eina i el temps que hi vols dedicar. En l'espai de l'educació social, deu ser el mateix. Pensar quina eina vols utilitzar i com la vols utilitzar. I sense oblidar mai que les tecnologies no són garantia d’èxit de cap projecte, ni de la qualitat del mateix... Tenir-les a l'abast està bé, poden ser molt útils, però no són l'únic recurs ni la única forma de fer les coses.
En una societat cada cop més plena de pantalles potser ens cal girar de tant en quant la vista cap allò més manual, menys informatitzat i deslligat de la tecnologia.
