Ja s'acaba el semestre, i amb ell les assignatures que hem cursat. És moment de mirar enrradera, veure els processos que s'han portat a terme i valorar-ho. Amb aquesta última entrada, pretenc fer una reflexió sobre el que m'ha aportat l'assignatura.

En primer lloc, m'ha permès apropar-me a les noves tecnologies d'una forma diferent, en tant que contemplant la seva vessant educativa. Sense ser-ne gaire "fan" a l'inici, he pogut descobrir que poden ser una bona eina per a l'educació social. A partir de les lectures he pres consciencia que cal adaptar-se per incorporar-se bé en un món digitalitzat, però que no val canviar només "l'estètica" sinó que també s'han de trobar altres maneres de fer. Si el nostre objectiu com a educadors és fer circular els subjectes per més xarxes socials, i que puguin apropiar-se de la cultura, és indispensable que apareguin les noves tecnologies, com a eina i com a realitat. No havia sentit mai a parlar de “ l’escletxa digital" ni havia pres consciència de fins a quin punt pot col•laborar a l'exclusió el fet de no tenir coneixement de l'ús de les TIC.

Amb els treballs en grup, tant realitzant el nostre com escoltant les exposicions dels companys, he aprés noves eines, veient els seus aspectes positius i els negatius, i la seva possible utilització en el camp educatiu. Amb la pràctica final hem hagut de posar coneixements i ingeni per fer un bon projecte. Tanmateix, la necessitat de cercar informació ha fet que ens moguem per buscar-la.

L’apropar-me a les noves tecnologies m'ha fet deconstruir algunes idees prefixades que tenia, però també n'ha reforçat d'altres. A dia d'avui veig que és necessari incorporar les TIC, per afavorir la inclusió, però crec que se n'ha de fer un ús curós. tot i així crec que hi ha altres procediments i maneres de fer en la pràctica educativa que tampoc s'han de perdre.

Per la realització dels treballs, hem tingut al nostre favor la predisposició de la professora per resoldre els dubtes, però tot i haver-hi algunes pautes, el treball ha potenciat l'aprenentatge autònom. Si bé es donen uns continguts a classe, un ha d'aprofundir en ells i ha de buscar més informació per a fer els treballs.

M'ha resultat interessant realitzar aquesta assignatura, tot i que crec que es podria profunditzar més en l'entroncament entre les TIC i l'educació. Espero poder aplicar allò que he après en un futur!


Fins una altra!

La fira i una petita valoració del projecte final

Vam acabar el semestre d'una manera prou especial... amb una fira on mostravem els nostres projectes. El passadís i les aules d'informàtica van cambiar les pantalles enceses per posters, disfresses, tríptics i sorpreses amagades.
Va resultar molt interessant conéixer els projectes dels companys, així com poder explicar el nostre.

El nostre projecte final ha consistit en dissenyar un conjunt d'emisions de ràdio amb els joves del Centre de Justícia Juvenil l'Alzina. Cada edició de ràdio es duria a terme després de la realització d'un taller. Per fer l'explicació del nostre projecte més entretinguda, vàrem portar materials per poder fer els tallers amb els companys de classe que hi volguéssin participar a l'acostar-se a l'stand. L'objectiu era explicar-ho i viure-ho amb ells, gravar-ho i possar-ho com a exemple. Així, pel taller de narració, vam seleccionar un conte " La historia de la caperucita contada por el lobo", pel taller de retransmissió futbolística vam preparar una escena d'un partit del Barça-Madrid, pel taller de música vam portar instruments... Vam poder fer algunes gravacions, amb l'ajuda d'alguns companys.

La única cosa que va fallar es que hi havia tants stands a visitar, que s'havia d'anar ràpid per veure'ls tots i no donava gaire temps de gaudir-ne amb calma.

M'ha resultat interessant la forma de plantejar el projecte final. Poder triar un col·lectiu, veure quines són les seves necessitats i, adaptant-se a elles, crear un projecte.
No li he aconseguit agafar el "truco" a la wiki, que no em fa gaire cas. Em costa molt fer-la servir. Sovint intento fer una cosa i se'm desestructura. Potser hi ha mitjans més adients per a realitzar la pràctica, o en tot cas, persones més capaces i destres que jo.

Tot i que hi havia temps, mirant-ho amb retrospectiva, una mala organització del temps i que se m'hagi ajuntat molta feina de les dues carreres ara al final, ha fet que no hi hagi pogut dedicar tot el temps que voldria.

Tot i això, crec que està molt bé plantejar un treball així a primer, perquè fa que comencis a exigir-te, fa que puguis veure una mica com serà el teu treball en un futur, pots possar en "pràctica" allò que vas aprenent a classe.

Penúltima entrada... això ja s'acaba!

Sorpreses de Nadal

Aquest Nadal, un amic em va fer un petit regal. Em va descobrir aquest blog, espai on el Quim, on noi lleidetà de 16 anys amb Síndrome de Down, expressa el que sent i el que pensa.
un veritable regal... per escoltar amb calma, amb els ulls i el cor ben oberts.

I un exemple de com les TIC poden ampliar hortizons, com poden servir per fer sentir una veu diferent (i que cal escoltar).

http://elmondelquim.wordpress.com/

( he intentat 3 cops possar l'enllaç directe, però no ho aconsegueixo!)

Projecte final

Fa dues setmanes vam engegar el projecte final.  Ara sí va de debò!

Es tracta de posar en pràctica allò aprés i pensar,dialogar amb el grup i crear.  Amb el grup, estem preparant un projecte que consisteix en la creació d’una emissora de ràdio en un centre de menors.  Ens va costar concretar, perquè eren molts els àmbits que ens cridaven i teníem moltes idees a fer.

Vam triar primer l’àmbit de justícia juvenil  i vam decidir imaginar i desenvolupar el nostre projecte al Centre Educatiu l’Alzina, ja que una integrant del grup coneix una educadora que treballa allà. Els destinataris són joves de 14 a 18 anys, cosa que ens va portar a pensar quins interessos i inquietuds podrien tenir.  Això ens va permetre donar forma a les idees. Vam epnsar en fer una ràdio, per portar la veu d’aquests joves més enllà del centre. Però vam pensar que estaria bé treballar els continguts mitjançant tallers, així que vam començar a elaborar-ne, amb els seus objectius corresponents.

És una tasca apassionant, la de crear un projecte! L’has de pensar i repensar, li has de dedicar temps i esforç, i te l’acabes estimant.  

La eina utilitzada per treballar és la wiki, a la qual encara no estem del tot acostumades i ens costa d’utilitzar. Confiem en  que, ara que tindrem més temps, aconseguirem dominar-la i treure’n el màxim profit.

Avui tenim la Fira, en la que presentarem els nostres projectes! A veure com  va!

A reveure!

Videojocs i educació social (?)

A la última classe vam estar parlant sobre els videojocs. Va ser una descoberta, ja que no tenia gaire consciència de que n’hi hagués de tants tipus i de que fins i tot,  alguns s’utilitzessin amb finalitats terapèutiques.

 El joc és una eina fantàstica per a l’educació, i un videojoc ben plantejat també ho pot ser. Però no se fins a quin punt pot ser negatiu que acabi substituint altres activitats. Per exemple, a classe comentàvem els jocs d’esport, que de fet, fan que et moguis. Però, podem substituir l’esport de veritat, amb l’esforç que representa i tot lo positiu que ens dóna, per estar davant d’una pantalla amb un mando a la mà? Potser ens estem perdent la relació amb l’altre, o el sortir de casa...

Són criteris molt subjectius, possiblement influenciats per l’educació que he rebut, però crec que és molt necessari que els nens juguin a l’exterior, que s’embrutin, que manipulin, que creïn, que pintin... Que juguin a  futbol, amb ninots... amb el que sigui. Però junts, interaccionant i descobrint el món que tenen al voltant.  Els videojocs també poden fer-ho, però de forma diferent. No hi ha una interacció directa amb el món, i depèn del joc, tampoc amb altres persones.

Es qüestionable també, l’efecte de els pantalles sobre la vista. ¿No hi ha prous pantalles en la vida quotidiana que hem d’afegir-ne  més? La televisió, per una part, i ,cada cop més a l’escola, l’ús de l’ordinador.

Tanmateix, un bon ús dels videojocs, acompanyat pels pares – pot ser una excusa per jugar junts a casa- també pot ser una eina educativa útil.

¿ I en l’educació social? ¿ Hi poden jugar algun paper els videojocs? Són un recurs a contemplar, certament, si se’n fa un ús adequat. Tanmateix, es poden dur a terme dinàmiques que donin peu a la reflexió, com la que vam veure a classe on es treballaven els estereotips d’homes i dones. És un recurs, però, que em costa més a ubicar de cara a plantejar un projecte que no pas altres treballats anteriorment. Però de ben segur se’n pot trobar una finalitat per aquest camp específic.

De fet, aquest és possiblement un objectiu de l'assignatura: obrir noves vies, noves perspectives. Potser ajudar-me, en aquest cas, a descobrir que els videojocs també poden tenir un paper en l'educació social. I per possar-me dins el desig de saber-ne més, per tal de poder opinar, també, amb més fonament.

Una mirada més crítica

Ja fa una setmana vam acabar amb les exposicions de les webs 2.0. Els companys a classe ens van explicar com funciona delicious -que permet compartir enllaços-, google docs - per pujar-hi documents, compartir-los i treballar-hi conjuntament-, youtube- on es poden pujar vídeos i subscriure's a canals- i el podcast - una eina que permet escoltar arxius d’àudio i inscriure't també a canals-.

Amb el grup amb qui vam treballar el podcast vam gravar-ne un. Ara estem intentant pujar-lo a la wiki per a que estigui disponible per a tots els companys. Esperem que en breus el pugueu escoltar!

Després d'efectuar la pròpia recerca sobre el podcast i d'escoltar els companys a classe, explicant les diferents webs 2.0 em sorgeix el dubte de fins a quin punt són necessàries aquestes eines. ¿ Són realment necessàries i útils, o fem nosaltres que ens siguin necessàries? Si bé moltes d'elles poden ser útils per treballar en equip, com ara el googledocs o les wikis, crec que no hem de caure en la sobresaturació. És a dir, en utilitzar totes les eines que estan al nostre abast a la vegada i acabar per no fer-ne un bon ús. Mentre la tecnologia estigui al servei de la tasca que fem i no a la inversa, no crec que hi hagi cap problema. Potser aquest aparegui quan succeeixi el contrari. Que el que fe fem estigui supeditat a la tecnologia.

Crec que en conjunt es poden fer molt bé les coses, i el treball col·laboratiu em sembla fantàstic. Però potser ens acabem tornant bojos si utilitzem un googledocs per fer treballs amb la gent de la universitat, el delicious per compartir links, el flickr per penjar fotos de tant en tant i veure les que pengen les altres, si estem subscrits alhora a un canal de podcast.. Potser ens trobem lligats a l'ordinador més temps del que volem o inclús deixant de fer altres coses.

Suposo que s'ha d'aplicar el sentit comú i veure clar que és el que vols extreure de cada eina i el temps que hi vols dedicar. En l'espai de l'educació social, deu ser el mateix. Pensar quina eina vols utilitzar i com la vols utilitzar. I sense oblidar mai que  les tecnologies no són garantia d’èxit de cap projecte, ni de la qualitat del mateix...  Tenir-les a l'abast està bé, poden ser molt útils, però no són l'únic recurs ni la única forma de fer les coses.

En una societat cada cop més plena de pantalles potser ens cal  girar de tant en quant la vista cap allò més manual, menys informatitzat  i deslligat de la tecnologia.

La web 2.0

Ens endinsem cada cop més al món de les TIC…

Aquestes últimes setmanes estem descobrint  la web 2.0, les seves possibilitats i les seves limitacions. En una primera sessió vam veure les característiques d’aquesta: dinàmica, que permet la interacció amb els que la visiten i que es crea amb l’ajut dels mateixos usuaris, essent així una eina col·laborativa. Moltes de les pàgines webs que utilitzo amb freqüència entrarien dins d’aquest tipus de web, tipologia desconeguda de forma teòrica per mi fins fa poques setmanes.

Per aprofundir en els diversos tipus de web 2.0 que hi ha, vam formar grups de treball i cada grup va triar-ne una. El nostre grup treballa sobre el Podcast... Estem preparant-ne un! Després de treballar en petits grups, ja han començat les presentacions orals a classe.  De moment hem vist el facebook, el twitter, les wikis i els blogs. Hem vist l’ús que se’n pot fer i exemples de com es poden aplicar a l’educació social. Està resultant molt interessant, sobretot conèixer projectes ja existents que exemplifiquen con es poden utilitzar les tecnologies a favor de la inclusió social,la creativitat,  la denúncia i la diversitat de veus. Tanmateix, veure el mal ús que se’n fa dóna punts de llum per evitar caure-hi...

Ulls i orelles ben oberts, que les TICS poden ensenyar-nos molt!